Els avantatges de les màquines de tall per plasma rau en la seva energia d'arc de plasma més concentrada, una temperatura més alta, una velocitat de tall més ràpida i una menor deformació. També poden tallar materials com l'acer inoxidable i l'alumini.
Els desavantatges del tall per plasma inclouen una forta llum d'arc, un alt soroll i molta pols, que provoca una mica de contaminació ambiental. Per a materials de gruix mitjà i gruixut, s'utilitza sovint el tall per plasma submarí i hi ha limitacions en el gruix de tall. De la mateixa manera, el cabal de gas, la longitud de l'arc, la qualitat de l'elèctrode, la magnitud del corrent i la velocitat de tall afecten la qualitat; un mal control pot provocar problemes, cosa que fa que sigui menys senzill que el tall amb flama. També s'aconsella utilitzar només unes poques torxes de tall per plasma, ja que l'alta velocitat de tall les fa susceptibles a les inconsistències causades pels factors esmentats anteriorment, donant lloc a una qualitat de tall inconsistent. En general, per a plaques primes, el tall per plasma produeix un millor acabat superficial que el tall amb flama, amb menys acumulació d'escòries.
En els darrers anys, els fabricants estrangers han desenvolupat noves tecnologies anomenades plasma fi o tall per plasma d'alta{0}}precisió, que han estat introduïdes per alguns fabricants nacionals amb bons resultats. El disseny millorat del parell de tall millora significativament la qualitat de la superfície de tall de la peça, aconseguint una perpendicularitat de 0-1,5 graus, la qual cosa és especialment beneficiosa per millorar la qualitat de tall de plaques gruixudes. A causa de les millores en la torxa de tall, la vida de l'elèctrode s'ha augmentat diverses vegades. No obstant això, el tall per plasma requereix una distància relativament alta entre la torxa de tall i la placa d'acer, la qual cosa requereix un sensor d'alçada més sensible a la torxa i un moviment més ràpid de la torxa.
Per tant, el tall per plasma de plaques d'acer de 4-30 mm és un mètode més ideal, evitant els inconvenients del tall d'oxi-acetilè, com ara la velocitat lenta, la gran deformació, la fusió severa del tall i l'acumulació important d'escòries. Aquest mètode també permet tallar materials com l'acer inoxidable d'un determinat gruix.